Agregador de canals

Vigileu si rodeu per damunt de fusta perquè si està mullada o gebrada és molt fàcil que la bicicleta us patini, sobretot si freneu o gireu.
Trobem fusta en passarel·les i passeres, en parcs i passejos marítims, en rampes i en enjardinaments que envolten edificis. Sovint són trams curts i ens agafen per sorpresa. Jo algun cop he hagut de posar un peu i fins i tot la mà a terra!

Recordeu que amb la humitat de la nit n'hi ha prou perquè rellisqui i que les gebrades es produeixen també per sobre dels zero graus.

És una solució pràctica per portar un passatger al darrera quan aquest no pesa gaire i la distància a recórrer no és molt llarga. N'hi ha de fixes com els que porten les bicis de BMX i també de plegables semblants als que fan servir les motos.

A nivell de seguretat, no treu més estabilitat que altres opcions i el passatger pot anar ben agafat al conductor.

L'Ajuntament de Solsona preveu instal·lar enguany noves papereres i dispensadors de bosses per recollir els excrements de gossos als solars municipals; ampliar el servei de la deixalleria amb dos punts urbans fixos, co·locar un punt de recollida d'oli domèstic a la via pública i aprovar una ordenança reguladora del soroll. Són algunes prioritats de la trentena llarga de noves actuacions programades per aquest any en el marc de l'Agenda 21 i que s'afegeixen a la vintena de l'any passat que tindran continuïtat. Aquesta planificació a final de desembre va rebre el vistiplau del Consell Municipal de Sostenibilitat i va ser aprovada per unanimitat en el primer Ple de l'any.  

Aquestes bicis porten rodes molt més amples (de 3,8" a 4,7") que roden bé fora de camins en terrenys on altres bicis no rodarien com platges de sorra, fang, neu etc. El fabricant és Surly. També tenen algunes limitacions (vegeu).

Bikerafting Alaska's Lost Coast: Yakutat to Glacier Bay

Fa un temps, el grup 'Els Amics de les Arts' va protagonitzar un espot força celebrat de cervesa on es preguntàvem què tenim. El dissabte 4.2.2012 membres de la Plataforma Salvem la Zona Agricolha, una mica com els Amics de la foto, amb abrics i de passeig, hem anat a la Feixa Llarga i a cal Trabal, a veure què tenim. I a dir què volem. Aquí us ho deixem esbossat.
 

#quetenim..  Tenim un terreny públic al costat d'un hospital, un terreny on hi ha el camí al riu ple de vehicles, vehicles que tallen el camí com hem pogut comprovar darrerament. Vehicles que tenen alternatives per a aparcar-hi.

 
#quèvolem ... volem el camí al riu per a la gent que l'empra, que en gaudeix, a peu, en bicicleta, en familia. Per a la gent que surt de l'Hospital a passejar, a airejar-se, a estirar les cames, a veure els arbres i els ocells...

#quetenim..  Tenim un aparcament de pagament a l'Hospital. Si no es vol pagar, que no es pagui enlloc. Tenim una meravellosa estació de la línia 1 del metro. Tenim parades de diversos autobusos a la zona. I tenim un terreny propietat de l'Ajuntament de L'Hospitalet, davant del camp de futbol municipal, a la mateixa distància de la cua de maniobra de cal Trabal, a 320 metres. Això és el que tenim.
 
#quèvolem ... volem que s'empri aquesta àrea davant del camp de futbol com a aparcament si és que realment és necessari i la població el demana i que s'habiliti un carril bici cap al centre de la ciutat pel marge dret de la Feixa Llarga, deixant l'esquerra per al trànsit de vianants. Així evitarem abocaments incontrolats a la zona com els que ens hem trobat avui.
 
#quetenim..  sense carril bici i amb l'aparcament d'aquesta manera tenim un lloc ideal per abocar-hi runes i fer-hi activitats il·legals. Tenim un excés de porqueria. I la tenim a la vista, davant l'hospital, davant un dels llocs més visitats de L'Hospitalet. Aquesta és la imatge que tenim.
 

#quèvolem ... volem un L'Hospitalet més net. Més amigable, més proper als seus habitants. Ja tenim una part, que és el camí del riu. No volem que ens atropellin quan hi anem. No volem furgonetes amb personatges sospitosos al final de la cua de maniobra. No volem més porqueria pel terra. Volem estar orgullosos de la nostra ciutat. D'una ciutat que sap d'on ve, quins són els seus orígens i que sap preservar-los pel futur.
 
#quetenim..  Un camí de cotxes. De fums, de bruticia. D'invasió de la natura per part de ciutadans que si poguessin entrarien amb el cotxe fins el quiròfan. Un país que reclama que fem esport, que ens movem, que pugem escales. I que faculta que ni tan sols es pugui fer l'esforç de caminar menys de la longitud d'un carrer per a aparcar-hi de forma gratuïta. Això no ho volem.
 
#quèvolem ... volem  que quan ens dissenyin i ens facin un carril bici no el connectin amb una rampa amb un aparcament de treballadors de l'hospital i que només posin una tanca d'obres corregint l'error que els ciutadans usuaris del camí s'han de molestar en conservar tancada. Volem no ser atropellats quan vas pel carril bici per aquests cotxes que envaeixen el camí i volem que s'elimini aquesta connexió i es dignifiqui aquesta tanca. Això és el que volem.
 

#quetenim..  Tenim un accés a aquesta zona on algú ha mogut amb maquinària les peces de formigó que només facultaven l'accés als treballadors de la zona. I s'han endut la cadena. Tenim un abocador incontrolat davant d'un hospital. Tenim una imatge de L'Hospitalet que fa pena. Tenim un camí al riu on els cotxes poden atropellar gent. Això és el que tenim.

#quèvolem ... volem  un accés tancat. I que es plantin arbres al marge de la Feixa Llarga, que es dignifiqui aquesta entrada tant important per a la ciutat. No fent un concessionari de BMW, no fent més blocs, sinó fent que sigui recuperada, sense preses però sense pauses, per a la ciutat i per a les seves ciutadanes i ciutadans. I no per als que aboquen, contaminen i posen en perill la seguretat dels que per allà passen.
  
Com que sabem #quèvolem i som conscients del #quetenim la Plataforma Salvem la Zona Agricolha s'ha adreçat a diferents instàncies de l'administració demanant una solució per tots aquests temes sense descartar altres línies d'actuació. Confiem en la bona voluntat de les administracions que ens regeixen, que es van comprometre a efectuar un estudi del destí de cal Trabal, per a la seva preservació. Està clar que aquesta preservació no passa per el #quetenim i sí segurament  s'acosta més al #quèvolem

 
Aquest matí del 4.2.2012 la bassa de la Torre Gran restava totalment gelada. Alguns ocells com estornells o un colom lliscaven per la superfície. Els ocells aquàtics de la zona havien marxat al riu, on hi havia algun toll però la situació era de normalitat. Els gruixos als tolls de l'àrea eren d'aproximadament 1 cm i hem trencat alguns perquè els ocells poguessin beure ja que hem observat que s'acostaven a la zona sense saber què fer.   

Malgrat el fred regnant (entre 0ºC a les 9 h i 4ºC a les 12h), s'ha observat un bon nombre d'ocells, ja registrats al portal ornitho.cat:

Xarxet comú    Anas crecca    2 al riu
Ànec collverd    Anas platyrhynchos 3 al riu
Martinet blanc    Egretta garzetta  1 al riu 
Falcó pelegrí    Falco peregrinus 1 ♂ adult sobrevolant la zona i cap a cal Trabal
Polla d'aigua    Gallinula chloropus al riu, unes poques

Fotja vulgar    Fulica atra     3 al riu
Fredeluga    Vanellus vanellus    un grup de 28 al riu
Xivita    Tringa ochropus   3 al riu
Gavina vulgar    Larus ridibundus    mínim 60 a l'aigua al riu
Gavià argentat    Larus michahellis    al menys 3
Colom roquer    Columba livia   un grup a la Torre Gran
Blauet    Alcedo atthis    1 al riu
Titella    Anthus pratensis 
Cuereta blanca vulgar    Motacilla alba 
Pit-roig    Erithacus rubecula 
Cotxa fumada    Phoenicurus ochruros 
Mosquiter comú    Phylloscopus collybita 
Garsa    Pica pica    Estornell vulgar 
Sturnus vulgaris    Pardal comú    Passer domesticus 
Pinsà comú    Fringilla coelebs 
Gafarró    Serinus serinus 

Fa uns mesos parlàvem en aquest bloc de l'arròs a L'Hospitalet, com a passat i com a opció de futur per a cal Trabal. Després de mantenir converses molt interessants amb DE.PA.NA, entitat que a través del seu vicepresident, José García, va plantejar inicialment l'opció de recuperar el conreu de l'arròs al delta del Llobregat, aquest 2 de febrer de 2012 aquesta idea ha donat un pas endavant.


 En el marc d'una reunió informal amb el president de SEO/BirdLife, Dr.Eduardo de Juana i el Director General de Riet Vell S.A., Juan Carlos Cirera, en el marc d'unes jornades de turisme en zones humides al delta de l'Ebre hem estat parlant del projecte de portar arròs a cal Trabal.


D'esquerra a dreta, Eduardo de Juana, president de SEO/BirdLife, l'autor del bloc
i Juan Carlos Cirera, Director General de Riet Vell S.A., 2.2.2012

Des del punt de vista de SEO/BirdLife 'és gairebé un luxe tenir un aiguamoll i una zona on fer educació ambiental pel qual l'arrossar és un bon medi al costat de la ciutat i encara més ben connectat amb metro i autobús'. Aquesta circumstància de tenir zones humides a tocar de la ciutat és un dels fets que troben a faltar a Madrid per exemple. Segurament la zona de cal Trabal, sense que De Juana la conegui, podria acollir un bon equipament en aquest sentit i a més recuperar altres espècies deltaiques de flora i fauna a més dels ocells.

Quant a la possibilitat tècnica de conrear arròs, i més específicament el biològic, Juan Carlos Cirera va comentar que el fet que a una zona com cal Trabal es pugui fer rotacions de conreu entre arròs i conreus d'horta o cereals és garantia d'èxit, ja que ajuda a controlar les plantes adventícies (les males herbes) de forma natural. En una zona on històricament s'havia conreat arròs i on les característiques del sòl (llimós-argilós) ho permeten, aquesta pràctica és viable. A més, arribat el cas i el moment, Riet Vell podria ajudar i implicar-se en el cicle del conreu.

Per la seva banda, DEPANA ja havia manifestat l'interès de potenciar la zona amb aquest conreu i aportava el seu capital humà per a la gestió del terreny.

A Cal Trabal hi ha ja al menys dues hectàries de terreny públic on es podria començar a actuar ja. Tenim una empresa i dos ONGs molt potents que donen suport a la iniciativa. Potser va essent hora de posar-nos en marxa i fer els nostres somnis realitat. I al cap d'un temps fer una gran paella popular d'arròs de L'Hospitalet brindant per la recuperació d'una part del nostre patrimoni històric i també natural.

El document pretén aportar mides homogènies per aquestes instal·lacions i alhora proporcionar criteris tècnics per a la redacció i aplicació de les ordenances d’estalvi d’aigua

Fa uns dies s'ha sabut que a França, l'estat (a través de les empreses) subvencionarà els desplaçaments a la feina en bicicleta tal i com ja es fa a Bèlgica (pagaran 0,21€ per km).
Amb aquesta mesura, l'estat francès pensa estalviar-se d'entrada uns 5.000 milions anuals de despesa sanitària i si aquests incentius fan augmentar el 3% actual de desplaçaments en bici al 10-12% el 2020, l'estalvi podria duplicar-se.

Com sempre, si la política de promoció de la bici és integral i coordinada, tot va més bé. Si no recordo malament, a França l'any passat ja van fer modificacions al codi de circulació per permetre la circulació de les bicis en sentit contrari a la dels cotxes en certs carrers urbans. Ara sembla que s'autoritzarà que els ciclistes es saltin els semàfors en vermell en determinades situacions per fer girs a la dreta. Aquí, de moment, la reforma del codi de circulació ha quedat aturada.

Ho explica molt bé El de la bici a La apuesta por la bicicleta sale rentable, també parla de la prova pilot que comença justament avui a Zaragoza del Registre Estatal de bicicletes.

Només recordar el que és obvi. Invertir en la bici no només surt a compte a nivell de país o d'empresa, sinó que a nivell individual anar en bici és més barat que anar amb cotxe o transport públic i repercuteix en la nostra pròpia salut.

Utilitzar la deixalleria podrà suposar un 10% de bonificació en el pagament de la taxa per la recollida d'escombreries. Per a gaudir d'aquesta bonificació caldrà utilitzar aquest servei més de deu vegades durant tot l'any. Amb aquesta mesura l'Ajuntament de Sentmenat pretén promoure l'ús de la deixalleria entre la ciutadania i promoure la preservació del medi ambient.

Un petit recull fotogràfic per desmentir el mite de que la bicicleta és per gent jove i esportista.
Per cert, conec diversos jubilats que fan BTT! Però si les forces no ajuden sempre queden les bicis elèctriques, o els tricicles quan es té poc equilibri. Vegeu també aquest vídeo.

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC) han unit les seves capacitats científiques i de gestió amb l'objectiu de reforçar un programa de recerca i seguiment del medi natural, que es vol sigui un referent en l'àmbit català, espanyol i europeu, a través d'un conveni de col·laboració, signat aquest 30 de gener. 

Tim Jackson és professor de desenvolupament sostenible a la Universitat de Surrey (Regne Unit) i director del grup de recerca sobre estils de vida, valors, i medi ambient (RESOLVE en l'acrònim anglès). Aquest grup assessora al govern britànic i a altres executius del món en polítiques relacionades amb el comportament ciutadà en relació a l'energia. Jackson ha visitat Barcelona per presentar el seu darrer llibre Prosperity Without Growht, editat en castellà per Icaria i Intermón Oxfam. La seva tesi és tot un repte: no sortirem de la situació en què ens trobem sense una nova economia on el benestar es desvinculi del creixement. Tim Jackson no defineix completament el nou model, però dóna pistes de quins han de ser-ne els elements constitutius.

Diverses escoles bressol, d'educació primària i de secundària de municipis com Sant Boi de Llobregat, Sant Just Desvern, el Prat de Llobregat o Barcelona s'abasteixen regularment de fruites i verdures que es cultiven en l'àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, fent una aposta clara pels productes de proximitat.

Impressionant! Amb el que trigo jo!


Vist aquí.

Aquest estiu es cel·lebra la 6a edició del BWC. Us animeu? Hi ha gent de per aquí que s'ho està pensant. Mentrestant podeu anar entrenant com els del vídeo. Seran 13 km i 241m de desnivell acumulat: